Examens d'advocats
La Cumissiun da surveglianza maina tras mintg'onn dus examens d'advocats.
Admissiun
Las disposiziuns d'admissiun èn regladas en l'art. 10 da la Lescha davart las advocatas ed ils advocats dals 16 da zercladur 2010 (LAdv; DG 310.100). Tenor la lit. c, praticums extrachantunals na pon betg vegnir attribuids a l'onn da praticum obligatoric.
Concernent la terminaziun dal studi rinviain nus al suandant conclus davart la nova pratica:
» Pratica Bachelor Master (disponibel mo en tudestg)
Procedura/valitaziun
L'examen sa cumpona d'ina part en scrit e d'ina part a bucca. L'examen en scrit dura diesch uras e l'incumbensa è da rediger in'expertisa e las scrittiras giuridicas davart in problem giuridic sin il champ dal dretg privat u dal dretg public. La Cumissiun da surveglianza communitgescha preliminarmain a las candidatas ed als candidats tge meds auxiliars ch'èn permess. Admess a l'examen a bucca vegn mo, tgi che ha cuntanschì almain la nota 3.5 en l'examen en scrit. L'examen a bucca dura almain in'ura e mez. Temas da l'examen èn ils secturs da dretg: dretg da procedura civila, dretg da process penal, LItCCS/dretg d'advocat, dretg chantunal statal e dretg chantunal administrativ. I n'èn permess nagins meds auxiliars. La media da las notas da l'examen en scrit ed a bucca èn equivalentas per il giudicament cumplessiv final. Tgi che cuntanscha en omadus examens ina media da notas d'almain 4, reussescha l'examen d'advocatas e d'advocats. Sche l'entir examen na vegn betg fatg cun success, sto el vegnir repetì cumplainamain. Candidatas e candidats che n'han betg dumagnà l'examen han la pussaivladad da manar in discurs d'orientaziun cun ina commembra u in commember da la Cumissiun da surveglianza. Tgi che giavischa in tal discurs sto annunziar quai al secretariat da la Cumissiun da surveglianza.
» Fegl d'infurmaziun davart l'examen en scrit
Preparaziun
Per sa preparar per l'examen han lieu ina giada l'onn la primavaira colloquis d'advocatas e d'advocats.