Wappen Graubünden

Justiz Graubünden

Giustia dal Grischun

Giustizia dei Grigioni

Maletg simbolic: detagl da seiv cun dretgira adminstrativa el fund

Organisaziun

En general

La dretgira administrativa consista per la perioda d’uffizi currenta (2013 – 2016) da tschintg derschadras e derschaders en uffizi cumplain. Sco ulteriuras persunas giudizialas lavuran sis actuaras u actuars ordinaris. Per las fatschentas administrativas procura ina chanzlia da trais persunas. En detagl èn adossadas las suandantas incumbensas a las differentas funcziuns:

La dretgira cumplessiva

La dretgira cumplessiva ademplescha sias incumbensas tenor l’art. 20 LOG, ella surveglia tenor l’art. 21 LCExp las cumissiuns d’expropriaziun, ademplescha las incumbensas tenor l’art. 2 ss. LItPMC, en connex cun il post da mediaziun e la dretgira da cumpromiss tenor il dretg federal d’assicuranza sociala ed elegia las cumissiuns da dretgira per la durada da la perioda d’uffizi. Plinavant surpiglia ella las ulteriuras incumbensas tenor l’art 1 ODA. La dretgira cumplessiva suttastat a la presidenta u al president. Las cumpetenzas administrativas las pli impurtantas sco la constituziun interna, l'elecziun da las actuaras e dals actuars e dal persunal da chanzlia, l'approvaziun dal rapport annual ed il decretar directivas pertutgan il champ d'incumbensas da la dretgira cumplessiva.

Instrucziun

Ils commembers da la dretgira preparan ils cas sco derschadras e derschaders d’instrucziun per mauns da las tschintg chombras da dretgira, mainan las tractativas da quellas e suttascrivan ensemen cun l'actuara u l’actuar las sentenzas ed ils conclus. Els sentenzieschan ultra da quai en ils cas segund l’art. 43 al. 3 LOG sco derschadras singulas e derschaders singuls. Ultra da quai relaschan els disposiziuns processualdirectivas e da stritgada.La dretgira instruescha ils cas tenor la suandanta repartiziun:

 

Taglias e taxas: derschader Racioppi

 

Dretg da planificaziun territoriala: president Meisser

 

Ulteriur dretg administrativ e dretgs politics: vicepresident Audétat

 

Dretg d'assicuranza sociala (AVS, AA, AD, PP, PC, IPG, SF), agid a victimas da delicts: derschadra von Salis

 

Dretg d'assicuranza sociala (AI, AMal, AM), sanadad, agid social, giurisdicziun gratuita: derschader Stecher

 

Exclus da questa repartiziun èn ils cas da lingua taliana che vegnan instruids da derschader Racioppi resp. da derschader Stecher, en cas d’impediment da derschader Racioppi. Ils cas rumantschs vegnan instruids da derschader Stecher ed - en cas d'impediment - da derschadra von Salis. Ultra da quai ha la dretgira la cumpetenza da far excepziuns da la repartiziun surmenziunada per garantir ina chargia equilibrada. En cas da recusaziun d'in commember da la dretgira vala la suandanta regla da substituziun: Meisser vegn remplazzà dad Audétat, Audétat vegn remplazzà da Racioppi, Racioppi vegn remplazzà da Stecher, Stecher vegn remplazzà da von Salis e von Salis vegn remplazzada da Meisser.

L'actuariat

Las actuaras ed ils actuars prendan part cun vusch consultativa a las sedutas da las chombras e redigian las sentenzas sin fundament dals resultats da las tractativas per la sentenza u tenor instrucziun da la derschadra singula u dal derschader singul.

La chanzlia

La chanzlia liquidescha las lavurs administrativas tenor ordinaziun da la dretgira.

La cumissiun da publicaziun

La cumissiun da publicaziun sa cumpona d’ina derschadra u d’in derschader e da dus actuars u actuaras ed è responsabla per la publicaziun da la giurisdicziun da la dretgira en la PDA ed en l’Internet.

Cumposiziun: von Salis, Paganini, Hemmi

La cumissiun d’informatica

La cumissiun d’informatica sa cumpona d’ina derschadra u d’in derschader e da la scheffa da chanzlia. Ella garantescha l’informatisaziun da la dretgira ed exequescha en il rom dal budget approvà tut las fatschentas correspundentas.

Cumposiziun: Racioppi, Brunold

Praticantas e praticants

La dretgira administrativa engascha periodicamain dus praticants u praticantas.

Actuaras ed actuars ad hoc

Tut tenor basegn vegnan engaschadas ulteriuras actuaras ed ulteriurs actuars ad hoc.

Ensi